22/1/08

Em sembla, tot llegint aquest blog, que encara no us he presentat amb qui comparteixo la vida, oi?
A casa en aquest moment som tres. Per una banda estem la Isenyora i jo a qui després de passar-se tres dies buscant-me un nom en va trovar un de curt, sencill i directe, Doctorlivingstonesuposo. Per l'altra banda està Ell que hores d'ara encara es pensa que n'és l'amo. Pobret.
Deixeu-me que us expliqui com ho veiem Isenyora i jo...Nosaltres ens passem el dia jugant a perseguir-nos, prenent el sol que totes les tardes entra pel seu dormitori, dormint, i ara fins i tot passejant per internet mentre Ell és a La Feina.
Ell surt sempre corrents de casa per que fa tard, tot i que es lleva amb força temps. Arriva tard a casa amb el temps just per donar-nos el sopar, netejar-nos la sorra, desembullar-nos i per acavar tirar-se al sofa quedant-se dormit als deu minuts.
Com us he dit encara es pensa que Ell és l'amo de la casa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, per casa meva de tant en tant també ve el que em passa el raspall i crec que està convençut que és el meu amo. Jo li segueixo la veta i quan arriba baixo del teulat i entro al menjador perquè pensi que l'espero.

Jo mateixa ha dit...

Deixa que es cregui l'amo.
Si això el fa feliç i es pot sentir millor, no el baixis del seu núvol.