Sortir al balcó i passar-me hores observant el carrer mentre el sol t'escalfa els ossos n'és una de les millor aficions que tinc.
Observant-los m'he adonat que accelerat és l'estat natural dels homes. Mentre van pel carrer no van ràpids, van accelerats. Constantment miren el rellotge, sempre fan tard.
De tant en tant si que trobo algú que passeja, però sembla que ho faci amb un petit sentiment de culpa i per compensar-lo mira el rellotge, o el telèfon mòvil que porta a sobre no vagi a ser que algú vulgui parlar i no el trobi.
Desconectar i disfrutar dels petits moments de serenor és una cosa dificil de conseguir.
Sóc gat xaruc que aprofita el que té per contar-vos el que sap
3 comentaris:
Doctorlivingstonesuposo, oi? Trobo que és un gran nom per un gat xaruc... Jo no em puc queixar, tinc nom de reina : sóc la Bilkis, i al contrari de les persones humanes, sobretot del sexe femení, etdiria sense cap mena de problema la meva edat, però la desconec ( no ho puc saber tot! ) i Ella va aparèixer a la meva vida fa dos anys, així que no em pot ajudar gaire en aquest punt.
Ella no només es pensa que és la mestressa de la casa, sinó que es pensa que Ella cuida de mi... Sóc jo qui es queda a casa vigilant que es trobi tot igual que ho ha deixa, sóc jo qui la rep amb un "meu" alegre i festiu quan torna cansada i renegant del món mundial, sóc jo qui s'enrosca a la seva faldilla donant-li calor ( no t'imagines com és de fredolica ), sóc jo qui li f tot tipus de mims perquè es senti estimada i sóc jo qui la fa riure amb les meves passes una mica torpes.
De fet, no tinc cap problema en buscar-me la vida ( durant molt de temps he estat una gata de carrer, una autèntica "pandillera" de perilloses ungles naturals a qui tothom respectava ), però la deixo que vagi tota contenta al super i remeni les diferents llaunes de menjar per gats que troba mentres pensa quina em pot agradar més, i així pugui continuar pensant que Ella cuida de mi.
Del que ells no es donen conta, estimada Bilkis, és que ningú no pertany a ningú. El primer que diuen quan hi ha algún animal a la cas és: "tinc gat" o "tinc gos" sense veure que no només no els pertanyem, sino que normalment és una simbiosi. Ells ens donen de menjar el que saben que ens agrada, ens passen el raspall,... i nosaltres els fem notar que no estan sols a la vida, i que hi ha algú que els estima.
Però si som conscients que tenim la capacitat per a baixar el ritme i encara que sigui una petita estona ho aconseguim, ja tenim molt de guanyat. El pitjor es no adonar-se.
Publica un comentari a l'entrada