Sol, pluja. Altre cop sol, nuvol.
Tempesta.
Sol, torna a ploure...neu

Sempre es bo saber que hi ha coses que l'esser huma encara no controla.

Rialles. Xerrameca. Molt soroll.

Gent entrant. Gent sortin.

Familiars. Deconeguts.
Alegria i bon humor barrejats amb desconfiança i discusió.
Antics amics, i també de nous.

El Nadal ja ha tornat.
Ja rapid s'acabara.

Ja que estan destroçant el nostre planeta a cop de brutícia, com a mínim que facin el que puguin per reciclar, oi?

Però, vols dir que no es passen una mica?
No hi són pas tots els contenidors que utilitzen, en aquesta foto.
Falta el marró, el gris,...

Les avies del barri diuen que no és més net qui més neteja, sino qui menys embruta

Per que els fa tanta por la mort als humans?.
Fins hi tot els fa por parlar-ne!!

D'una cosa n'haurien d'estar segurs, i és el fet que tard o d'hora tot es mor. Qualsevol cosa viva que hi hagi a la terra acaba de la mateixa manera.

És cert que un es crea unes espectatives a la vida, i que moltes vegades no es cumpleixen.
És cert que qualsevol canvi (i aquest n'és un de molt fort) fa por.
Pero també és cert que tot té un principi i tot té .....

Mercat Mitjaval de la vila de Vic

Aquest cap de setmana han anat al mercat mitjaval de la vila de Vic.
He pogut tafanejar una mica les fotografies que han fet, i pel que he pogut veure, s'ho han passat força bé.

A casa han portat gran varietat de formatges en mida, procedència, i gust, diferents, embotits, madalenes,...

Em sembla, però, que han après la lliço i no han deixat res que saben que ens pot agradar a l'abast de les nostres urpes.

Mentre Ells volten i s'omplen el pap amb entrepans de butifarra a la brasa, nosaltres haurem de conformar-nos amb les boles de pinso que ens posen cada dia per sopar.

Que hi farem

Jerry Lewis Typewriter

Sempre va bé riure una mica

He pogut veure que els carrers tornen a estar il.luminats.

No m'ho puc creure.
Ja?
Ja ha passat un any?

Tornem a allo que Ell anomena Nadal (amb majuscules ja que la seva familia ho diu així).

Que vol dir aixo?
Reunions familiars, dinars amb sobretaula escandalosament llarga, musiqueta estrident pels carrers, capses, caixes i tones de paper de regal.

Pel que ens afecta a nosaltres, haurem d'aguantar el seu mal humor. En aquesta epoca arriva més cansat a casa, i quan Ell esta cansat...

Paciencia

Tot i que en aquestes epoques ja no surto al balcó, em puc pujar a la calaixera que hi ha al dormitori per observar el carrer.

M'agrada passejar la vista pel barri, i veure els costums de la gent.

Des del mes "modern" al més "classic".
Des del jove al vell.
L'estudiant o el que treballa.
Absolutament tots tenen les seves rutines.

Matinen uns i es despengen més els altres. Pels vols de les deu comença la peregrinació al bar per esmorzar.
Es repeteix la ruta a l'hora de dinar, i tal com a començat el dia, es va acabant.

Cada dia les mateixes anades i vingudes.
Cada dia els mateixos que fan tard.

Semblem tots programats, ells per les seves rutines i jo per observar-los tant.