Tot i que en aquestes epoques ja no surto al balcó, em puc pujar a la calaixera que hi ha al dormitori per observar el carrer.

M'agrada passejar la vista pel barri, i veure els costums de la gent.

Des del mes "modern" al més "classic".
Des del jove al vell.
L'estudiant o el que treballa.
Absolutament tots tenen les seves rutines.

Matinen uns i es despengen més els altres. Pels vols de les deu comença la peregrinació al bar per esmorzar.
Es repeteix la ruta a l'hora de dinar, i tal com a començat el dia, es va acabant.

Cada dia les mateixes anades i vingudes.
Cada dia els mateixos que fan tard.

Semblem tots programats, ells per les seves rutines i jo per observar-los tant.