Avui no era el dia.

Després de dormir molt poc i malament s'ha despertat amb poques ganes de muntanya, però que hi farem!, cap a amunt que hi falta gent.

Surt de casa sense esmorzar i sense el plànol.

Ja comença malament.

Quan arriva al punt de sortida -mitja hora de retard segons el previst- s'adona que no porta el plànol, i... decideix buscar camins nous.
L'excursió comença bé.
Racons macos per la fotografia, sense sorolls, i fins i tot la petarda ha aprés a nedar. No tenia més remei, no tocava de peus a terra (no hi toca quasi mai, de fet).

La cosa es complica. Tres hores pujant, baixant, reculant tornant a pujar, canviant de camí,...tot això pel mig del bosc, passant per sota arbres caiguts, saltant troncs travessats, i esquivant branques resseques.
Despres de tres hores fa un descans -un altre descans vull dir- mira al cel i...
Negre, tot negre (el tros de cel que el bosc li deixa veure).
Les previsions eren de cel blau i sol espatarrant. Ell ha enganxat l'unic nuvol negre del pais.

Avui no era el dia.

Més val tornar al cotxe.
De tornada, ja al cotxe veu que el nuvol negre és una nau industrial que crema al poble del costat. Porta hores cremant, i el nuvol és inmens.

Quan aprendran a seguir de tant en tant els propis instints.

No era el dia.

No.

Avui no.