De sempre l'home ha estat lligat al foc.
A la casa propia li diuen LLAR.
Sempre ha estat el centre de la casa -almenys fins a la invenció de la tele-

Es per això que una celebració com la nit de Sant Joan té molt d'ancestral, de retorn a allò natural de l'home.
Les fogueres de Sant Joan són per cremar en elles tots els mals esperits, males energies, i malestrugances que s'hagin pogut acumular durant tot l'hivern.

És una reunió amb les persones que vulguis que t'acompanyin en aquest moment al voltant del foc per admirar-ne els moviments ràpids i alhora sinuosos, mentre veus cremar -físicament o no- les males energies que tens al teu voltant, i començar així una nova etapa plena d'oportunitats.

Acompanyar aquests moments amb petards de tota mena, tamany, i sorollositat aumenta la sensació d'alliberament, i els retorna a un estat quasi infantil.

L'energumenisme d'alguns homes -per desgràcia, massa- que tenen la idea que per passsar-ho bé han de tirar els petards contra altri, o contra qualsevol cosa inanimada que es trobin pel carrer no desvirtua el mes important...

La nit de Sant Joan és la nit més viscuda.