De sempre l'home ha estat lligat al foc.
A la casa propia li diuen LLAR.
Sempre ha estat el centre de la casa -almenys fins a la invenció de la tele-

Es per això que una celebració com la nit de Sant Joan té molt d'ancestral, de retorn a allò natural de l'home.
Les fogueres de Sant Joan són per cremar en elles tots els mals esperits, males energies, i malestrugances que s'hagin pogut acumular durant tot l'hivern.

És una reunió amb les persones que vulguis que t'acompanyin en aquest moment al voltant del foc per admirar-ne els moviments ràpids i alhora sinuosos, mentre veus cremar -físicament o no- les males energies que tens al teu voltant, i començar així una nova etapa plena d'oportunitats.

Acompanyar aquests moments amb petards de tota mena, tamany, i sorollositat aumenta la sensació d'alliberament, i els retorna a un estat quasi infantil.

L'energumenisme d'alguns homes -per desgràcia, massa- que tenen la idea que per passsar-ho bé han de tirar els petards contra altri, o contra qualsevol cosa inanimada que es trobin pel carrer no desvirtua el mes important...

La nit de Sant Joan és la nit més viscuda.

Per la gran majoria d'homes (sobretot els que viuen a les ciutats) n'es una total desconeguda.

A aquest far nocturn els uns la titllan d'encisadora, d'enlluernadora, fins i tot d'hipnòtica, els altres la temen per la foscor (més literària que física) que representa.



Jo prefereixo pendre el Sol al balcó, deixant que s'escalfin els ossos tot esperant l'hora de sopar.

Somnis, que estranys.

El cervell et projecta una pel.licula per distreure't mentre dorms, així no l'atabales, i ell pot anar recarregant les piles, i fent altra feina de neteja.

El problema està en que quan et despertes el teu estat d'ànim depen del somni que has tingut.
Et pots despertar alegre i amb energia, enfadat amb el món en general, cansat, mandrós.

O trist.