La Tina em cau força bé (ella fa veure que m'ignora, i jo faig veure que m'espanta quan em persegueix i em borda), sobretot m'agraden les curses que tenim de bon matí per veure qui arriva abans a l'esmorzar.
Avui Ell s'ha endut "l'elementa en qüestió" (em sembla que ja està rebatejada) fins al refugi de Comadevaca, i en arrivar a casa, mentre es dutxava he mirat les fotos.
Molt espavilada no sembla pas, no.
Voler "rascar" el riu per poder treure'n les pedres de dins per jugar
O intentar atravessar el riu -que se l'hagues endut avall de totes totes- tenint just al costat un pont per on passar sense ni tant sols mullar-se
No és de ser gaire espavilada, oi?
Això quant no es ficava, tot baixant, entre les cames d'Ell amb resultat final previsible...trepitxada que te crio.
Sigui com sigui, però...al final...
Han fet el cim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada