..."Gato que no sabe que hacer, con el rabo mata moscas"...

Cuques de llum.

Quin fàstic. Amb ales ells i sense elles.
Quina engunia. Depredadores de cargols.
De la familia dels escarbats. Quina repulsió.

Però alhora....que hipnòtiques....

No crec pas que sigui tan complicat.

Jo quan tinc un mal dia m'aparto discretament, esgarrapo i faig fora a tot aquell que em vingui a molestar.

Donar-li voltes al cap fa que un mal dia es converteixi en una mala temporada.

El cap de setmana passat Ell va anar tot sol a Cadaqués (pel que sembla ara s'ha aficionat a la fotografia),mentre jo ho he visitat per internet (no em queda una altra cosa, oi?).

És un lloc amb prou color, depèn d'on coloques la vista els tons blaus, blancs, i fins i tot liles canvien per mostrar-nos una imatge del tot diferent.
Aquests tons, llums i colors també varien segons l'hora del dia.
Amb la calma del matí (el poble no es desperta abans de les deu) hi ha una llum i una calma que tot ho il·lumina.

A mesura que es va acostant el migdia el poble es va despertant i la melangia de l'amor perdut et va envaint tots els racons del teu cos.

Cadaques '09

Tampoc no m'he pogut despedir.

En Brac s'ha mort.

I no m'he pogut despedir.

Per què s'entosudeix a mostrar-se xulo i prepotent amb les persones que més s'estima?