Visca la maria, la rauxa i el vi,
el sol i la lluna, la pols del camí.
Visca l'amor lliure, la rialla al cor.
El país dels somnis, la terra de tots.

Visca la llibertat!.

Fa soroll un arbre quan cau al mig del bosc i no hi ha ningú?

Aquesta, estimats amics, és una de les frases que els humans es plantegen quan estan filosòfics.
Recoi si en son d'egocèntrics!!!!

Que els fa pensar que si l'home no existis la resta podria no existir tampoc?

Senyors humans:
Els arbres al caure fan soroll. Les tempestes al mig de l'oceà fan molta fresa, i si jo tuso fare escandalera hi hagi algun humà per sentir-ho o no!!!

Soroll.

Els hi encanta el soroll.

O si més no és el que sembla.
Quan no és la TV del veí de sota, són els xiscles de les nenes del costat, o si no un cotxe aparcat en doble fila que provoca la sorollosa ira d'algú.

És molt difícil reposar amb tranquilitat quan tants estimuls externs van carregant les teves terminacions nervioses d'energies negatives.

Quan els homes consegueixen alguns dies festius necesiten aquesta pau, aquest repòs, i llavors...què fan?
Van al camp, a la muntanya, a la platja.
El problema és que quan i van...i van tots plegats!!, o sigui que l'ùnic que s'aconsegueix és traslladar el soroll, i no trovar la tan anciada PAU.

Ben fet nois