Sempre he cregut que la rutina és molt important.

És cert que sempre hi ha d'haver un puntet d'improvisació a la vida, que no tot ha d'estar programat. El que no em negareu pas és que un s'ha de marcar uns horaris, un tempo, una linia, una guia, en definitiva...

Una rutina.

De bon matí jo, improviso una mica tot esperant que Ell marxi. Vaig a esmorzar i tot seguit a fer un pipí, o jugo una miqueta amb Isenyora a perseguir-nos, o quan ha fet una nit freda em quedo al llit mandrejant una miqueta.

Un cop ja és fora SEMPRE torno al llit, si no hi era pas, a dormir una miqueta més fins que surt el Sol.
Tot seguit vaig a estirar-me tot prenent el Sol alternat amb alguna passejada a menjar alguna cosa.

Ja cap a migdia juguem una miqueta fins que (normalment) Isenyora s'enfada. Llavors ha arrivat l'hora de observar a la gent del carrer des del balcó.

Quan Ell arriva a mitja tarda li agrada pentinar-nos i jugar amb nosaltres. A nosaltres ens agrada emprenyar-lo mentre escombra la casa, renta els plats,... és molt divertit.

Pel simple fet que Ell estigui malalt, i no hagi anat a treballar vol dir que nosaltres em de canviar aquesta "rutina"?

No
Evidentment no.

Què els fa pensar que no ens mourem pas del seu costat, i que estarem totalment pendent dels seus moviment al llit per tal de no destorvar-los i que estiguin més comodes?

Nosaltres no som pas gossos devots pendent dels desitjos de l'amo.

Faltaria més!!!