Sempre he cregut que la rutina és molt important.

És cert que sempre hi ha d'haver un puntet d'improvisació a la vida, que no tot ha d'estar programat. El que no em negareu pas és que un s'ha de marcar uns horaris, un tempo, una linia, una guia, en definitiva...

Una rutina.

De bon matí jo, improviso una mica tot esperant que Ell marxi. Vaig a esmorzar i tot seguit a fer un pipí, o jugo una miqueta amb Isenyora a perseguir-nos, o quan ha fet una nit freda em quedo al llit mandrejant una miqueta.

Un cop ja és fora SEMPRE torno al llit, si no hi era pas, a dormir una miqueta més fins que surt el Sol.
Tot seguit vaig a estirar-me tot prenent el Sol alternat amb alguna passejada a menjar alguna cosa.

Ja cap a migdia juguem una miqueta fins que (normalment) Isenyora s'enfada. Llavors ha arrivat l'hora de observar a la gent del carrer des del balcó.

Quan Ell arriva a mitja tarda li agrada pentinar-nos i jugar amb nosaltres. A nosaltres ens agrada emprenyar-lo mentre escombra la casa, renta els plats,... és molt divertit.

Pel simple fet que Ell estigui malalt, i no hagi anat a treballar vol dir que nosaltres em de canviar aquesta "rutina"?

No
Evidentment no.

Què els fa pensar que no ens mourem pas del seu costat, i que estarem totalment pendent dels seus moviment al llit per tal de no destorvar-los i que estiguin més comodes?

Nosaltres no som pas gossos devots pendent dels desitjos de l'amo.

Faltaria més!!!

Mandra.

És una de les pitjors coses que et poden passar.

S'enganxa a la pell, als ossos, a la musculatura...

Mandra.

Quan t'agafa l'has de treure ràpid del teu cos.

Mandra.

Vaig a fer alguna cosa per desenpellegar-me'n.

Ja ho faré demà.Avui em fa mandra.

Tot i que fa massa fred per sortir al balcó no estic disposat a perdre una oportunitat com la d'avui per pendre el sol, i la calaixera de l'habitació està posada molt estratègicament per què pugui estirar-mi a sobre per la tarda i escalfar els ossos una mica.

Mentre feia aquest bany de sol m'ha sorprés veure'l a Ell en el pis del davant donant classes d'informàtica a la senyora Clapés. 

Suposo que això no tindria més importància si no fos que l'esmentada senyora Clapés té 92 anys.

Les classes d'avui -pel que he pogut deduir és la primera de tota una sèrie- anava -agafeu-vos fort-...D'internet.

Avui la senyora Clapés ha après a enviar un mail, redactar-lo,...

Això m'ha fet pensar una mica...com pot ser que i hagi gent que amb 40 anys no tingui i ni tan sols vulgui tenir conexió a internet, i es passi el dia enganxat a la tv, i per contra i hagi gent com la senyora Clapés que té 92 anys i encara vulgui aprendre com funciona la informàtica, internet,...

El que m'ha agradat molt de veure entre ells, els humans, és la capacitat que tenen de, tot i tenir molta més edat, confiar que un membre més jove et pot ensenyar alguna cosa.

Mai es tard per fer una cosa que et ve de gust.

Sempre i sóm a temps.

Bona sort i endavant senyora Clapés!

...Plou e de fora bufa es vent que me fa sentir petit...com un granet d'arena...