Pel que sembla Nadal torna a arrivar.

Encara no he conseguit averiguar què és exactament Nadal, però en sé alguna cosa més.

Pel que sembla és una epoca de l'any en que s'han de penjar bombetes i garnaldes horroroses per tots els carrers.

L'esser humà es dedica a entrar i sortir de totes i cada una de les botigues del barri tot i que no semre en surt amb paquet comprat.

Quants més paquets portes, i quan més grossos són vol dir que t'estimes més a les persones del teu voltant....

A Ell el continua posant de mal humor el Nadal, i això no és bo ja que sempre paga el mal humor qui tens al costat, i en aquests cas som nosaltres que ni tan sols sabem què és el Nadal.

.....Si en són de simples i de complicats alhora.

Ell té a casa diferents aparells. La tele, una rentadora, la radio, dos equips de musica, i evidentment el portàtil li fan la vida una miqueta més agradable i fàcil.
D'entre tots ells n'hi ha un que podriem considerar-lo el més necesàri, però alhora el més impertinent.

El telèfon.

Portàtil o amb cables. Amb pantalla tàctil, o més tradicional. Mòbil o fixe. El telèfon és, sigui com sigui, un aparell del tot pertorbador.

Quan arriva a casa després de passar-se tot el dia sentin els crits de la gent en un gran centre comercial, o s'ha passat el dia amunt i avall, el que ve més de gust no és pas posar la tv, es un plaer sentir una música tranquila (Beth Gibbons la millor opció). Quan es cansa de la música, desconecta l'aparell i llestos.

Amb el telèfon no hi ha res a fer. Et vingui de gust o no, ell de cop i sense cap previ avís, sona i sona i sona i sona fins que contestes o qui ha trucat es cansa.
No es planteja de cap manera deixar de tenir telèfon ja que els homes tenen una extrema necesitat (que s'ha multiplicat exponencialment amb l'entrada dels mòbils) d'estar conectats amb la resta del món. Han de poder saber que passa en qualsevol moment, i que qualsevol els pugui localitzar.

En cap moment s'han parat a pensar en la brutal intromisió a la teva tranquilitat que provoca el terrible so del telèfon.

No saben ni poden desconectar.

No van gens bé

Amb dies tant macos com el d'avui ens em de conformar amb pendre el sol al balcó, cosa que està prou bé, però....hi ha una cosa d'Ell que no entenc.

Mentre pren el sol Ell pot passejar, pot vagar, voltar, circular, pot rondar, donar un tomb, donar una volta, caminar, rondar, pot anar a estirar les cames.

En definitiva, pot escampar la boira, pendre l'aire.

Pot viatjar.

Per què es queda a casa prenent el sol al balcó?

Divendres passat Ells van anar a la fira mitjaval de Vic.

No van tornar a casa fins el vespre, el que vol dir que es deurien pasar tot el dia caminant entre les parades sense deixar de menjar tot d'embotits i formatges que els anaven donant a provar.

A mi el formatge no (es cosa de ratolins això), però deixar sobre el marbre de la cuina uns fuets, i llongaisses i esperar que jo no els hi clavés queixalada és patir una miqueta d'ingenu, oi?

Pel que sebla avui té cotxe nou.

Realment l'esser humà (més ells que elles) és molt simple. Tinguin l'edat que tinguin -Ell ronda la quarentena- semblen nens petits que es dediquen a veure qui té el juguet més gran, el que fa més soroll,...

Quan ha arrivat a casa amb les claus del cotxe nou se les ha estat mirant una bona estona amb cara d'orgull. Com si les hagues parides ell mateix!!!

El nen ja té un juguet nou.

Juguet que li mantindrà la il.lusió durant uns dies i que fara que no es fixi amb res més.
Quan la il.lusió s'esborra els homes sembla que facin una cursa cap a la següent per tal de donar una mena de sentit a la seva vida.

Com si no fos prou la il.lusió de sentir-se viu i de saber que qui t'estimes és feliç.

El seté cel - Jaume Sisa

Innocents, innocents, innocents
Som una colla d'innocents
Ens foten la cartera
Ens enreden
I ens diuen que el blanc és negre
I el negre blanc
I tots contents i enganyats...

Jo no diria pas que JAUME SISA és un cantautor galàctic, més haviat és...el GRAN mestre Galàctic.

Passar una bona estona sentint qualsevol disc del mestre és retrovar el que hagis pogut perdre en algún moment, és fer que no només tu cantis amb les seves melodies, sino que ho faci TOT el teu cos, és...un plaer indescriptible.

Passar-se tota la tarda mandrejant davant de l'estufa, amb aquella caloreta que fa que et faci mandra moure't, fins i tot per anar a veure un glop d'aigua.
I si a sobre a fora, al carrer, plou....
Ooh! quin plaer!!!