Diumenge, 17:30
La Mishi ja no hi és.
Tots ens em despedit com hem sabut. Ella i la Tina amb moixaines i escalfor durant el dia.
Isenyora sense afalacs, però amb escalfor durant la nit.
Jo amb un petó.
Ell no s'ha pogut despedir.
Tot i que cada cop estava més dèbil, demostrava el seu caracter i la seva tossuderia en tot moment intentant aixecar-se per passejar.
Ara a beure aigua, ara al balcó.
Suposo que és normal que ara recordem més els seus ultims moments, però de mica en mica anirem recordant com la seguia demanat-li menjar cada mati al despertar-se. Com, tot i posar-la sobre al llit a l'hora d'anar a dormir ella esperava discretament a que tothom ja estigues dormit per baixar-ne -al llit hi havia massa gent i masa moviment. Com s'esperava pacientment a que jo anés a beure o menjar per agafar el lloc de dormir que moments abans jo li havia furtat. Com ens bufava cada cop que ens acostavem, però anava a pendre el sol al pati amb nosaltres encara que el lloc fos massa petit per tres.
Amb una simetria quasi perfecte, i amb un posat de gran senyora es passejava per casa bufant-nos -cada cop amb menys ganes- quan ens creuavem, el que portava que de tant en tant hi hagués alguna trifulca amb Isenyora -molt més joveneta i amb més malícia. Sempre he intentat no posar-me al mig d'aquestes discusions, quan ho he fet n'he sortit escaldat.
Mishi era una gata molt discreta i molt més carinyosa del que semblava, cosa que li podies veure a la cara si la miraves als ulls.
Diumenge, 17:31
Ja et trobem a faltar

La nostra amiga Mishi ha hagut d'anar al veterinari.
Tot i que al principi no li queiem pas gaire bé a força d'atabalar-la ara em sembla que quan ens veu ens busca perque trova a faltar que la perseguim i la burxem.
Una cosa que em distreu molt és veure com dorm i aconseguir que es desperti de mala lluna a base de donar-li, per exemple, copets a les potes. Llavors em persegueix i m'esbronca de mala gana. El que passa, però, és que Isenyora és una mica gelosa i quan veu que ella em persegueix se li planta al davant amb ganes de gresca tot i que Mishi té força més edat i experiència de "combat" que ella.
Resultat de la trifulca? jo haig de buscar alguna altra cosa per distreure'm, Mishi ha de tornar a agafar el son i Isenyora no pot dormir per no perdre-la de vista.
No és extrany que totes dues acavin amb alguna que altre esgarrepadeta.
Res greu.
Aquests dies ens posem a dormir on ella dorm quan ve per veure si de sobte apareix per "atacar-nos" i defensar el que representa que és seu, però no. No ho defensa.
No hi és.
La trovem a faltar.