A Ell li sona el despertador -que no saben despertar-se sols que ho ha de fer una màquina per ells?- prop de les sis del mati.
És molt relaxant despertar-se de matinada, tot just una horeta abans que Ell, o mitja si la nit ha estat bona, i dedicar aquest temps que et queda abans que es llevi a fer-li saber que nosaltres ja estem desperts!!
Es comença per un lleuger passeig per sobre d'Ell.
Ara amunt, ara avall, un costat, ara a l'altre.
Seguidament pots optar per rascar una porta suau però continuadament, o jugar sense esma amb alguna cosa petita com una moneda, el tap d'una ampolla, una figureta que té Ell a les estanteries...
Quan algun dia a aquetes alçades encara no ens ha fet saber que ja esta despert, passem a la fase més dura: perseguir-nos tots dos a correcuita per tot el pis finalitzant les carreres, evidentment, sobre el llit.
Això porta irrevocablement a un despertar brusc i no gaire amical.
Si, ja se que direu, que no està bé.
Proveu-ho algun dia.
És molt relaxant

En tots els anys que fa que compartim la vida amb Ell hi ha una cosa que hores d'ara encara ens maravella.
Com pot ser que quan arriva a casa i després de cuidar-se del nostre benestar -recordeu que Ell "és l'amo"- es quedi tant envadalit mirant la televisió?
Suposo que l'única resposta és que està tan preocupat en com dormen, com viuen, i com mengen els "famosos" que s'oblida de com no menja, com no dorm, i com no viu Ell.