Condició humana

2010-07-22T11:07:00.001+02:00

Sevilla té un color especial???

Bé, potser si, el que si és segur és que hi fa menys calor!!!

2010-02-23T10:57:00.002+01:00

Mira tu...just avui fa un més que no entro ni volto per aqui.

Ha estat un mes una mica dur.

Tenim nova companya a casa, i a Isenyora no li ha agradat pas gaire.
Es diu Nebraska, joveneta, juganera, guapa, tot i que no ho puc dir gaire alt que hi haura qui s'enfadarà,...

Encara que sembli extrany, es divertit veure (des de la distància) com s'han repartit els papers.

Nebraska es passa tot el dia a la seva habitació, tot i que cada cop més va agafant confiança per anar voltant.
Isenyora per tal de demostrar la seva suposada superioritat passeja tranquila per la casa tot fent-li veure de tant en tant que qui mana a casa és ella.
Pel que fa a mi? que voleu que us digui, en aquestes qüestions més val no ficar-si. Jo durant el dia estic amb Isenyora, tot i que també em passejo per l'habitació de Nebraska, i durant la nit que Isenyora està tancada Nebraska i jo correm, saltem, juguem.

És prou divertida

2010-01-23T00:51:00.000+01:00

Ultimament estic més melos.
Més carinyos.

Necesito abraçar, i que m'abracin.

La psicologa els va dir que era per que resulta que sóc un gat amamantat amb biberó (gat tigre en va dir ella).

Doncs sera per aixo.

2010-01-22T15:12:00.000+01:00

Fa quasi 20 anys que Ell no es posa a estudiar (o aixo és ell que va comentar per telefon).

Ha de ser força complicat tornar a acostumar-s'hi, o com a mínim és el que sembla. Es passa més estona bufant i rebufant que estudiant.

Aprendre sempre és sa per la ment, pero no sé fins a quin punt es bo haver d'estudiar.

2010-01-13T14:23:00.001+01:00

A Ell li agrada cuinar, i a mi observar mentre ho fa. Em coloco sobre un petit moble que hi ha, i li segueixo els passos.

Al principi era facil seguir-lo.
Ara una mica de sal, ara una mica mes de caldo,...

Quan es va adonar que no li perdia pista va decidir explicar-me el que feia, i aqui va començar l'embolic.

Que si un polsim, que si una mica, ara un grapadet,...pero que no és el mateix?.
Doncs no, resulta que són mesures diferents!!!.

Ara, pero, ja li he trobat el punt:

4 polsims = 1 pessic
2 pessics = 1 miqueta
2 miquetes = 1 grapadet
2 grapadets = 1 grapat
I per acabar
2 grapats = 1 una tassa

2010-01-12T12:47:00.000+01:00

Somnis.

Ja m'esta be somniar amb vacances, menjar, jocs,..., pero que passa quan somnies coses sense sentit?

En la meva qualitat de gat hi ha coses que no poc fer, i una d'elles es conduir (tampoc es una cosa que em vingues gaire de gust, la veritat).

Que representa que haig de pensar al mati quan em desperto si he somniat que haig de robar un peugeot 205 vermell per poder fugir?.

Mes val no pensar-hi gaire i aprofitar l'estona de sol que hi ha avui.

2010-01-10T10:50:00.000+01:00

Potser hi altres maneres de relaxar-se, i no nomes prendre el sol al balcó !!!

2010-01-03T14:22:00.000+01:00

Bip bip bip bip bip.

Apagat.

Cinc minuts i...... Bip bip bip bip bip.

Apagat.

Txatxatxatxa...txa.....Ep!!! aquest és nou !!!.

Per fi ha aparcat el maleït bip bip del despertador per despertar-nos amb una mica de Salsa.
Realment t'aixeques de molt millor humor.

Ara esmorzar una mica i al llit un altre cop. Mentre Ell va a la feina.

Pobre infeliç.

2009-12-29T15:49:00.000+01:00

Sol, pluja. Altre cop sol, nuvol.
Tempesta.
Sol, torna a ploure...neu

Sempre es bo saber que hi ha coses que l'esser huma encara no controla.

2009-12-27T19:15:00.000+01:00

Rialles. Xerrameca. Molt soroll.

Gent entrant. Gent sortin.

Familiars. Deconeguts.
Alegria i bon humor barrejats amb desconfiança i discusió.
Antics amics, i també de nous.

El Nadal ja ha tornat.
Ja rapid s'acabara.

2009-12-12T23:04:00.002+01:00

Ja que estan destroçant el nostre planeta a cop de brutícia, com a mínim que facin el que puguin per reciclar, oi?

Però, vols dir que no es passen una mica?
No hi són pas tots els contenidors que utilitzen, en aquesta foto.
Falta el marró, el gris,...

Les avies del barri diuen que no és més net qui més neteja, sino qui menys embruta

2009-12-08T10:53:00.000+01:00

Per que els fa tanta por la mort als humans?.
Fins hi tot els fa por parlar-ne!!

D'una cosa n'haurien d'estar segurs, i és el fet que tard o d'hora tot es mor. Qualsevol cosa viva que hi hagi a la terra acaba de la mateixa manera.

És cert que un es crea unes espectatives a la vida, i que moltes vegades no es cumpleixen.
És cert que qualsevol canvi (i aquest n'és un de molt fort) fa por.
Pero també és cert que tot té un principi i tot té .....

Mercat Mitjaval de la vila de Vic

2009-12-06T21:38:00.003+01:00

Aquest cap de setmana han anat al mercat mitjaval de la vila de Vic.
He pogut tafanejar una mica les fotografies que han fet, i pel que he pogut veure, s'ho han passat força bé.

A casa han portat gran varietat de formatges en mida, procedència, i gust, diferents, embotits, madalenes,...

Em sembla, però, que han après la lliço i no han deixat res que saben que ens pot agradar a l'abast de les nostres urpes.

Mentre Ells volten i s'omplen el pap amb entrepans de butifarra a la brasa, nosaltres haurem de conformar-nos amb les boles de pinso que ens posen cada dia per sopar.

Que hi farem

Jerry Lewis Typewriter

2009-12-03T12:55:00.001+01:00

Sempre va bé riure una mica

2009-12-02T11:10:00.000+01:00

He pogut veure que els carrers tornen a estar il.luminats.

No m'ho puc creure.
Ja?
Ja ha passat un any?

Tornem a allo que Ell anomena Nadal (amb majuscules ja que la seva familia ho diu així).

Que vol dir aixo?
Reunions familiars, dinars amb sobretaula escandalosament llarga, musiqueta estrident pels carrers, capses, caixes i tones de paper de regal.

Pel que ens afecta a nosaltres, haurem d'aguantar el seu mal humor. En aquesta epoca arriva més cansat a casa, i quan Ell esta cansat...

Paciencia

2009-12-01T14:29:00.000+01:00

Tot i que en aquestes epoques ja no surto al balcó, em puc pujar a la calaixera que hi ha al dormitori per observar el carrer.

M'agrada passejar la vista pel barri, i veure els costums de la gent.

Des del mes "modern" al més "classic".
Des del jove al vell.
L'estudiant o el que treballa.
Absolutament tots tenen les seves rutines.

Matinen uns i es despengen més els altres. Pels vols de les deu comença la peregrinació al bar per esmorzar.
Es repeteix la ruta a l'hora de dinar, i tal com a començat el dia, es va acabant.

Cada dia les mateixes anades i vingudes.
Cada dia els mateixos que fan tard.

Semblem tots programats, ells per les seves rutines i jo per observar-los tant.

2009-11-30T13:48:00.000+01:00

Que voleu que us digui, a mi pendre el sol al balco m'agrada.
M'agrada estar tot estes davant de l'estufa i millor si no arriva ningú a casa a molestar.
M'agrada fins i tot fer-me una bola sota la manta que Ell té al sofa, o sota de l'edredó del llit.

Mai m'agradara, pero, que d'estar prenent el sol al balcó a estar sota l'edredó passin menys de 24 hores.

Em deixa moix, trist, desorientat.

No debem ser tan diferents quan a Ell aquests cavis sobtats li fan agafar encostipats de dos dies, mal de cap,...

És clar que, en el seu cas pot esser el canvi sobtat de temps o l'edat.

Ves a saber!

2009-11-23T06:17:00.000+01:00

Vigo, Alicante, Sevilla, Bilbo,...

S'esta molt bé a casa, al teu llit, les teves coses.
Per que viatja tant?

2009-11-16T21:05:00.005+01:00

Etologia:
Branca de la zoologia que estudia el comportament dels animals. Un científic especialitzat en etologia s'anomena etòleg. El terme va ser popularitzat pel científic americà William Morton Wheeler el 1902.
Els qui projectaren l´etologia com a disciplina independent, foren Konrad Lorenz, Niko Timbergen i Karl von Frisch (descobridor de la "dansa de les abelles" per indicar la posició dels recursos). Els seus estudis es veieren premiats amb el premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1973 pels seus estudis.

Vols dir que feia falta portar un psicoleg d'animals?
Si jo els despertava a mitja nit, miulava massa, rascava portes,...era per cridar l'atenció.

Necesito moviment, correr, jugar, caçar.
Ja els ho va dir ella, "necesita una casa amb jardi".

El sofa és un moble d'humans i per a humans.
Internet em pot distreure una estona, però el que necesito és moure'm.

Feia falta que algú de fora els ho digués?

Que no era clar el que jo els deia?

2009-10-24T12:34:00.003+02:00

Fa uns pocs dies que per fi he pogut entrar a Spotify, la gran biblioteca de la música.
Feia força temps que en sentia parlar, que sentia veus, comentaris..., i a la fi...

Ja en sóc particep!!

Us en farieu creus de la quantitat de cosa que es pot trobar.
Tot i que no pots baixar-te-les, ni grabar-les et serveix molt per coneixer musiques noves del món, i escoltar CD's que no et compraries o per veure si val la pena comprar-te'ls.

Evidentment Ell encara no sap com entrar, i si ha de ser per mi que tardi força a saber-ho.

No és mala idea, és egoisme.

Quan Ell tingui accés a aquesta eina de la xarxa em passaré força temps sense poder tocar el portatil, i com podeu suposar això no pot ser.

I vosaltres pensareu: però llavors, quan vulguis que es compri un CD en concret com t'ho fas?

Des d'Spotify pots enviar la caratula del CD a un conta Facebook. Ell es troba al seu mur una caratula en concret i apa a investigar que és, qui és,...

(No és que jo sigui molt llest, és que Ell....no n'és gaire)

Anna Roig i l'ombre de ton chien - Je t'aime

2009-10-11T10:56:00.001+02:00

Voltar per inernet fa que puguis trobar coses tan boniques, i agradables de sentir com aquesta.
Ell i jo no debem ser tan diferents quan li vaig sentir dir per telefon (ves a saber amb qui parlava) que havia sentit un grup nou i que demà mateix s'aniria a buscar el CD.

Aquesta tarda ha portat el CD, l'ha posat i haig de dir que aquesta que us presento no es pas la mes bona del disc.

Si podeu....apa a disfrutar

economia vs moralitat

2009-10-06T21:29:00.001+02:00

2009-10-04T17:03:00.000+02:00

A casa, la televisió no es veu pas gaire. No agrada.
I últimament, a més el número de canals a visitar va disminuint a marxes forçades.

La última a desapareixer del comandament ha estat la que Ell anomena "la tres".
Pel que sembla en aquest canal de televisió varen fer una parodia -que no mofa ni desproposit- del President del pais, i-no us ho perdeu- l'endemà des del TN varen demanar disculpes per la paròdia emesa.

Anem a pams.

El president d'un pais és (agradi o no, i en aquest cas es evident que no) escollit per la resta d'homes i dones que habiten l'esmentat pais.
"La tres" com diu Ell es veu que és un canal de televisió que paguen entre tots els ciutadans d'aquest pais.

La pregunta és:

Que no es pot fer paròdia -que no mofa ni escarni repeteixo- del president?
Es que hi ha personalitats que no poden ser parodiables?
El fet que el canal que entre tots paguem (m'incloc per proximitat es clar) es disculpi per aquest fet ens ha ofès en lo persdonal, i defraudat en lo general.

A casa (tots pensem el mateix) creiem que si una parodia no està feta amb mal gust, o per desprestigiar algú no hi ha cap problema en fer-la. És evident que no totes les parodies ens fan gràcia, però no per aquest motiu han de ser censurables.
De fet la paraula a utilitzar en aquest cas seria censura, per que el que s'ha fet en aquest cas es censura tot i que en un pais suposadament democràtic la censura no hi té cabuda.

És per aquest motiu (i per molts d'altres de fet) que a casa em desprogramat el canal de "la tres".

A nosaltres no ens prenen més el pel del que ja ens el prenen.

Duel de gats - Rossini

2009-10-03T13:10:00.001+02:00

Pluja

2009-10-02T18:48:00.002+02:00

S'acaba el dia, i junt amb ell la pluja que ens ha acompanyat aquests dos ultims dies.

La pluja ho neteja tot, et despulla de males energies, de manies.

Demà serà un nou començar, una nova vida.

Demà em de lluitar per ser encara millors, s'ho mereixen els que ens acompanyen.

Ens ho mereixem nosaltres mateixos.

2009-09-01T17:34:00.002+02:00

Ja fa dies que no hi és.

Trobem a faltar les corregudes de bon mati per anar a esmorzar, els gestos que tenia tot fent veure que no ens veia, que per ella no existiem.

Com apartava el cap quan jo m'acostava per acaronar-mi.

Quan ens intentava enganyar, a nosaltres, a Ell, a Ella...a tots, per que fessim el que ella volia.

Et trobem a faltar Tina

Tina ha marxat

2009-08-19T15:57:00.001+02:00

2009-08-02T15:10:00.002+02:00

No sé per quin motiu Ell es passa el dia donant-li voltes al cap a tot.

Suposo que el fet de no estar del tot bé amb ell mateix ni amb el món ajuda gaire.

La capficada del moment consisteix en decidir si es queda com fins ara, sol, sense esma de res, i emparanoiat amb tot, o si torna a sortir amb Ella.

És evident que jo no puc aconsellar (tampoc sé si ho voldria), però, si Ell està comode amb Ella, se l'estima, i ho faria TOT per Ella, no sé on és el dubte.

Pel que he pogut saber, a Ell li fa por que torni a sortir malament, ja que seria la tercera vegada (sembla que l'hi han agafat costum).

Ufff, per favor!!!

Actua ja!!!!

VIU-LA!!!

Passes

2009-08-01T13:41:00.000+02:00

L'home pot escollir el tipus de calçat.
El seu color.
Fins i tot el camí per on passar, però mai el punt d'arribada.

Elles ja saben on l'han de portar.

2009-07-29T16:33:00.002+02:00

Llàgrima:

1- Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l'ull.
2- Gota d'humor o suc que algunes plantes secreten naturalment o bé per poda o per incisió.
3- Gota.
4- Tros de vidre fos i tirat a l'aigua, el qual pren una forma de pera.

2009-07-19T20:45:00.003+02:00

Avui no era el dia.

Després de dormir molt poc i malament s'ha despertat amb poques ganes de muntanya, però que hi farem!, cap a amunt que hi falta gent.

Surt de casa sense esmorzar i sense el plànol.

Ja comença malament.

Quan arriva al punt de sortida -mitja hora de retard segons el previst- s'adona que no porta el plànol, i... decideix buscar camins nous.
L'excursió comença bé.
Racons macos per la fotografia, sense sorolls, i fins i tot la petarda ha aprés a nedar. No tenia més remei, no tocava de peus a terra (no hi toca quasi mai, de fet).

La cosa es complica. Tres hores pujant, baixant, reculant tornant a pujar, canviant de camí,...tot això pel mig del bosc, passant per sota arbres caiguts, saltant troncs travessats, i esquivant branques resseques.
Despres de tres hores fa un descans -un altre descans vull dir- mira al cel i...
Negre, tot negre (el tros de cel que el bosc li deixa veure).
Les previsions eren de cel blau i sol espatarrant. Ell ha enganxat l'unic nuvol negre del pais.

Avui no era el dia.

Més val tornar al cotxe.
De tornada, ja al cotxe veu que el nuvol negre és una nau industrial que crema al poble del costat. Porta hores cremant, i el nuvol és inmens.

Quan aprendran a seguir de tant en tant els propis instints.

No era el dia.

No.

Avui no.

2009-07-14T20:03:00.005+02:00

En una Universitat dels Estats Units s'ha realitzat un estudi, i han arrivat a la conclusió que, de tots els aspectes que poden portar a l'esser humà a una depresió, i a un estat de nervis poc recomanable, els més importants són:

En tercer lloc: La perdua de la feina
En segon lloc: La perdua de la parella

El més important, el que més influeix en l'estat de nervis dels humans és:

Una mudança.

Pel que es veu, el fet de desmuntar una casa i haver-ne de muntar una altra, sumat al canvi d'habitacle pot estressar fins al punt de capgirar-los els nervis.

En dotze anys, Ell en porta set, i en principi encara li'n queda una.

Ara m'explico moltes coses.

2009-06-24T20:58:00.002+02:00

De sempre l'home ha estat lligat al foc.
A la casa propia li diuen LLAR.
Sempre ha estat el centre de la casa -almenys fins a la invenció de la tele-

Es per això que una celebració com la nit de Sant Joan té molt d'ancestral, de retorn a allò natural de l'home.
Les fogueres de Sant Joan són per cremar en elles tots els mals esperits, males energies, i malestrugances que s'hagin pogut acumular durant tot l'hivern.

És una reunió amb les persones que vulguis que t'acompanyin en aquest moment al voltant del foc per admirar-ne els moviments ràpids i alhora sinuosos, mentre veus cremar -físicament o no- les males energies que tens al teu voltant, i començar així una nova etapa plena d'oportunitats.

Acompanyar aquests moments amb petards de tota mena, tamany, i sorollositat aumenta la sensació d'alliberament, i els retorna a un estat quasi infantil.

L'energumenisme d'alguns homes -per desgràcia, massa- que tenen la idea que per passsar-ho bé han de tirar els petards contra altri, o contra qualsevol cosa inanimada que es trobin pel carrer no desvirtua el mes important...

La nit de Sant Joan és la nit més viscuda.

2009-06-09T20:41:00.004+02:00

Per la gran majoria d'homes (sobretot els que viuen a les ciutats) n'es una total desconeguda.

A aquest far nocturn els uns la titllan d'encisadora, d'enlluernadora, fins i tot d'hipnòtica, els altres la temen per la foscor (més literària que física) que representa.

Jo prefereixo pendre el Sol al balcó, deixant que s'escalfin els ossos tot esperant l'hora de sopar.

2009-06-06T10:44:00.002+02:00

Somnis, que estranys.

El cervell et projecta una pel.licula per distreure't mentre dorms, així no l'atabales, i ell pot anar recarregant les piles, i fent altra feina de neteja.

El problema està en que quan et despertes el teu estat d'ànim depen del somni que has tingut.
Et pots despertar alegre i amb energia, enfadat amb el món en general, cansat, mandrós.

O trist.

2009-05-17T20:11:00.006+02:00

No és per la suposada animadversió entre gats i gossos, o que mi em caiguin especialment malament.
La Tina em cau força bé (ella fa veure que m'ignora, i jo faig veure que m'espanta quan em persegueix i em borda), sobretot m'agraden les curses que tenim de bon matí per veure qui arriva abans a l'esmorzar.

Avui Ell s'ha endut "l'elementa en qüestió" (em sembla que ja està rebatejada) fins al refugi de Comadevaca, i en arrivar a casa, mentre es dutxava he mirat les fotos.

Molt espavilada no sembla pas, no.

Voler "rascar" el riu per poder treure'n les pedres de dins per jugar

O intentar atravessar el riu -que se l'hagues endut avall de totes totes- tenint just al costat un pont per on passar sense ni tant sols mullar-se

No és de ser gaire espavilada, oi?

Això quant no es ficava, tot baixant, entre les cames d'Ell amb resultat final previsible...trepitxada que te crio.

Sigui com sigui, però...al final...

Han fet el cim

2009-05-13T13:03:00.002+02:00

Ja us dic jo que en contes de Nuca s'hauria d'haver dit DIVA.
On s'es vist aquests aires?

La senyora no pot ser fotografiada!
Ella és tota una dama i se li ha de demanar permis!

I si no se l'hi demana...a fotografiar d'amagat

2009-05-05T20:05:00.002+02:00

Des d'aquesta tarda les relacions canino-socials d'Ell han aumentat,....
.
.
Els seus pares ja tenen gos nou, o mes ben dit gossa.

Els noms que podien posar variaven entre: "Brigada antidisturbis" i "Primera Dama", però s'ha quedat amb "NUCA", del tot normal.

"L'elementa" en qüestió té pels vols d'un any d'edat, i pel que sembla uns coneguts se la varen trobar perduda per la muntanya.
A Ell li agrada, diu que és simpatica i molt graciosa a part de tenir moltes ganes de jugar.

A mi no em cau gens bé.
Que s'en pot esperar d'un ca.

2009-05-04T02:48:00.005+02:00

Aprofitant que esta dormit -són les tres de la matinada- he creat una conta flickr per pujar les fotos que ha anat fent ara que s'ha afeccionat a això de la fotografia
( http://www.flickr.com/photos/doctorlivingstone/ ).

Ell no ho volia fer.

No són totes les que ha fet, però de totes elles són les que estan més acceptables per poder ensenyar i, evidentment per poder opinar, o sigui que si les mireu....opineu!!!

Espero pel bé de tots que de mica en mica vagi millorant en això de la fotografia.

2009-04-30T15:49:00.005+02:00

Aquesta setmana Ell ha "descobert" a Giulia y los Tellarini.
Sempre he dit que una de les coses millors que els homes tenen és la música.
Com que no he pogut trovar el video per la xarxa, us deixo la lletra.

Mil llorares

Que me tiemblen las piernas,
que me cojan los males.
Que me muera por dentro,
que me falten los mares.

Que no encuentre el latido,
y que sea testigo
de barbaridades.

Pero si hay un final,
Que no sea verdad.
Que no sea verdad,
Quiero que sea falso
Que no sea verdad.
Que eso es nuestro final.

Mil llorares,de los llorares.
No seran suficientes
si tu no estas conmigo

Si tu no estas conmigo,
Mil llorares de los llorares.

2009-04-25T16:07:00.002+02:00

Dijous passat va ser Sant Jordi.

De totes les tradicions que tenen els homes, aquesta és, segons el meu parer la més ben trovada, i més maca.

Pel que he pogut copçar tot mirant pel balcó es tracta que es posen a la venda en diferents paradetes tant roses com llibres, i els humans surten al carrer -tot i ser un dia feiner- en massa.
Ells regalen una rosa a la seva enamorada, i elles els regalen un llibre (vols dir que es llegiran tots aquests llibres?).

El que encara no sé és, que passa quan no tens ningú que et regali, o a qui regalar... suposo que no et queda una altra cosa que l'auto-regal, oi?

Ell en va portar dos: "a la carretera"J.Kerouak i "la dona del migdia"J.Franck

2009-04-14T08:53:00.003+02:00

Aquests cinc últims dies Ell ha tingut vacances -setmana santa en diu- i, al contrari que tothom...s'ha quedat a casa.

A casa no es mira gaire la tele, de fet hi ha vegades que no s'encent durant dies. Ell la troba buida, falta de contingut, i aburrida.

Jo, un perdua de temps.

Isenyora ni tan sols la té present mai.

A pesar d'això ens em passat cinc dies espatarrats mirant-la.

Sense feina.

Sense esma de fer res més.

Sense ganes de pensar gaire.

Encara que no ho vulguis això et mata les neurones.

2009-04-04T11:09:00.007+02:00

A Ell li agrada tenir convidats a casa.

Li agrada el neguit de les compres del dia abans, les presses per preparar-ho tot, pensar què és el que pot fer per abans del dinar, no li agraden les típiques patates amb olives.

Fer el dinar amb l'ansia que agradi a tothom, i que tot hagi quedat bé.

A nosaltres en canvi no ens agrada gaire.

Isenyora els té por als convidats. Sigui qui sigui, sense distincions. Desapareix de la vista de tothom (ni Ell sap on es fica), i no treu el cap fins que ja fa estona que ha marxat l'últim convidat.

Jo, al principi vaig a fer-li companyia, però aviat em canso d'estar amagat, m'en vaig al dormitori, i m'adormo amb el rebombori de fons.

Quan estan a punt de començar les postres trec el cap, em passejo una miqueta, faig que tots em mirin, i apa, a dormir un altre cop.

Per sort ja fa molt temps que no en té pas de convidats (Isenyora ja no recorda ni el seu amagatall), i encara falta molt per que en puguin venir més.

La tranquilitat d'estar a casa teva, sense que ningú t'atabali no té preu.

2009-03-30T20:48:00.000+02:00

..."Gato que no sabe que hacer, con el rabo mata moscas"...

2009-03-23T20:28:00.004+01:00

Cuques de llum.

Quin fàstic. Amb ales ells i sense elles.
Quina engunia. Depredadores de cargols.
De la familia dels escarbats. Quina repulsió.

Però alhora....que hipnòtiques....

2009-03-19T22:33:00.002+01:00

No crec pas que sigui tan complicat.

Jo quan tinc un mal dia m'aparto discretament, esgarrapo i faig fora a tot aquell que em vingui a molestar.

Donar-li voltes al cap fa que un mal dia es converteixi en una mala temporada.

2009-03-15T19:06:00.002+01:00

El cap de setmana passat Ell va anar tot sol a Cadaqués (pel que sembla ara s'ha aficionat a la fotografia),mentre jo ho he visitat per internet (no em queda una altra cosa, oi?).

És un lloc amb prou color, depèn d'on coloques la vista els tons blaus, blancs, i fins i tot liles canvien per mostrar-nos una imatge del tot diferent.
Aquests tons, llums i colors també varien segons l'hora del dia.
Amb la calma del matí (el poble no es desperta abans de les deu) hi ha una llum i una calma que tot ho il·lumina.

A mesura que es va acostant el migdia el poble es va despertant i la melangia de l'amor perdut et va envaint tots els racons del teu cos.

2009-03-15T18:24:00.000+01:00

Cadaques '09

2009-03-02T23:08:00.001+01:00

Tampoc no m'he pogut despedir.

En Brac s'ha mort.

I no m'he pogut despedir.

2009-03-01T01:14:00.002+01:00

Per què s'entosudeix a mostrar-se xulo i prepotent amb les persones que més s'estima?

2009-02-19T13:39:00.002+01:00

Visca la maria, la rauxa i el vi,
el sol i la lluna, la pols del camí.
Visca l'amor lliure, la rialla al cor.
El país dels somnis, la terra de tots.

Visca la llibertat!.

2009-02-06T19:52:00.002+01:00

Fa soroll un arbre quan cau al mig del bosc i no hi ha ningú?

Aquesta, estimats amics, és una de les frases que els humans es plantegen quan estan filosòfics.
Recoi si en son d'egocèntrics!!!!

Que els fa pensar que si l'home no existis la resta podria no existir tampoc?

Senyors humans:
Els arbres al caure fan soroll. Les tempestes al mig de l'oceà fan molta fresa, i si jo tuso fare escandalera hi hagi algun humà per sentir-ho o no!!!

2009-02-04T21:02:00.004+01:00

Soroll.

Els hi encanta el soroll.

O si més no és el que sembla.
Quan no és la TV del veí de sota, són els xiscles de les nenes del costat, o si no un cotxe aparcat en doble fila que provoca la sorollosa ira d'algú.

És molt difícil reposar amb tranquilitat quan tants estimuls externs van carregant les teves terminacions nervioses d'energies negatives.

Quan els homes consegueixen alguns dies festius necesiten aquesta pau, aquest repòs, i llavors...què fan?
Van al camp, a la muntanya, a la platja.
El problema és que quan i van...i van tots plegats!!, o sigui que l'ùnic que s'aconsegueix és traslladar el soroll, i no trovar la tan anciada PAU.

Ben fet nois

2009-01-21T21:36:00.002+01:00

Sempre he cregut que la rutina és molt important.

És cert que sempre hi ha d'haver un puntet d'improvisació a la vida, que no tot ha d'estar programat. El que no em negareu pas és que un s'ha de marcar uns horaris, un tempo, una linia, una guia, en definitiva...

Una rutina.

De bon matí jo, improviso una mica tot esperant que Ell marxi. Vaig a esmorzar i tot seguit a fer un pipí, o jugo una miqueta amb Isenyora a perseguir-nos, o quan ha fet una nit freda em quedo al llit mandrejant una miqueta.

Un cop ja és fora SEMPRE torno al llit, si no hi era pas, a dormir una miqueta més fins que surt el Sol.
Tot seguit vaig a estirar-me tot prenent el Sol alternat amb alguna passejada a menjar alguna cosa.

Ja cap a migdia juguem una miqueta fins que (normalment) Isenyora s'enfada. Llavors ha arrivat l'hora de observar a la gent del carrer des del balcó.

Quan Ell arriva a mitja tarda li agrada pentinar-nos i jugar amb nosaltres. A nosaltres ens agrada emprenyar-lo mentre escombra la casa, renta els plats,... és molt divertit.

Pel simple fet que Ell estigui malalt, i no hagi anat a treballar vol dir que nosaltres em de canviar aquesta "rutina"?

No
Evidentment no.

Què els fa pensar que no ens mourem pas del seu costat, i que estarem totalment pendent dels seus moviment al llit per tal de no destorvar-los i que estiguin més comodes?

Nosaltres no som pas gossos devots pendent dels desitjos de l'amo.

Faltaria més!!!

2009-01-14T10:31:00.002+01:00

Mandra.

És una de les pitjors coses que et poden passar.

S'enganxa a la pell, als ossos, a la musculatura...

Mandra.

Quan t'agafa l'has de treure ràpid del teu cos.

Mandra.

Vaig a fer alguna cosa per desenpellegar-me'n.

Ja ho faré demà.Avui em fa mandra.

2009-01-12T20:53:00.002+01:00

Tot i que fa massa fred per sortir al balcó no estic disposat a perdre una oportunitat com la d'avui per pendre el sol, i la calaixera de l'habitació està posada molt estratègicament per què pugui estirar-mi a sobre per la tarda i escalfar els ossos una mica.

Mentre feia aquest bany de sol m'ha sorprés veure'l a Ell en el pis del davant donant classes d'informàtica a la senyora Clapés.

Suposo que això no tindria més importància si no fos que l'esmentada senyora Clapés té 92 anys.

Les classes d'avui -pel que he pogut deduir és la primera de tota una sèrie- anava -agafeu-vos fort-...D'internet.

Avui la senyora Clapés ha après a enviar un mail, redactar-lo,...

Això m'ha fet pensar una mica...com pot ser que i hagi gent que amb 40 anys no tingui i ni tan sols vulgui tenir conexió a internet, i es passi el dia enganxat a la tv, i per contra i hagi gent com la senyora Clapés que té 92 anys i encara vulgui aprendre com funciona la informàtica, internet,...

El que m'ha agradat molt de veure entre ells, els humans, és la capacitat que tenen de, tot i tenir molta més edat, confiar que un membre més jove et pot ensenyar alguna cosa.

Mai es tard per fer una cosa que et ve de gust.

Sempre i sóm a temps.

Bona sort i endavant senyora Clapés!

2009-01-10T20:54:00.000+01:00

...Plou e de fora bufa es vent que me fa sentir petit...com un granet d'arena...

2008-12-29T14:17:00.003+01:00

Pel que sembla Nadal torna a arrivar.

Encara no he conseguit averiguar què és exactament Nadal, però en sé alguna cosa més.

Pel que sembla és una epoca de l'any en que s'han de penjar bombetes i garnaldes horroroses per tots els carrers.

L'esser humà es dedica a entrar i sortir de totes i cada una de les botigues del barri tot i que no semre en surt amb paquet comprat.

Quants més paquets portes, i quan més grossos són vol dir que t'estimes més a les persones del teu voltant....

A Ell el continua posant de mal humor el Nadal, i això no és bo ja que sempre paga el mal humor qui tens al costat, i en aquests cas som nosaltres que ni tan sols sabem què és el Nadal.

.....Si en són de simples i de complicats alhora.

2008-12-14T17:11:00.003+01:00

Ell té a casa diferents aparells. La tele, una rentadora, la radio, dos equips de musica, i evidentment el portàtil li fan la vida una miqueta més agradable i fàcil.
D'entre tots ells n'hi ha un que podriem considerar-lo el més necesàri, però alhora el més impertinent.

El telèfon.

Portàtil o amb cables. Amb pantalla tàctil, o més tradicional. Mòbil o fixe. El telèfon és, sigui com sigui, un aparell del tot pertorbador.

Quan arriva a casa després de passar-se tot el dia sentin els crits de la gent en un gran centre comercial, o s'ha passat el dia amunt i avall, el que ve més de gust no és pas posar la tv, es un plaer sentir una música tranquila (Beth Gibbons la millor opció). Quan es cansa de la música, desconecta l'aparell i llestos.

Amb el telèfon no hi ha res a fer. Et vingui de gust o no, ell de cop i sense cap previ avís, sona i sona i sona i sona fins que contestes o qui ha trucat es cansa.
No es planteja de cap manera deixar de tenir telèfon ja que els homes tenen una extrema necesitat (que s'ha multiplicat exponencialment amb l'entrada dels mòbils) d'estar conectats amb la resta del món. Han de poder saber que passa en qualsevol moment, i que qualsevol els pugui localitzar.

En cap moment s'han parat a pensar en la brutal intromisió a la teva tranquilitat que provoca el terrible so del telèfon.

No saben ni poden desconectar.

No van gens bé

2008-12-13T20:38:00.002+01:00

Amb dies tant macos com el d'avui ens em de conformar amb pendre el sol al balcó, cosa que està prou bé, però....hi ha una cosa d'Ell que no entenc.

Mentre pren el sol Ell pot passejar, pot vagar, voltar, circular, pot rondar, donar un tomb, donar una volta, caminar, rondar, pot anar a estirar les cames.

En definitiva, pot escampar la boira, pendre l'aire.

Pot viatjar.

Per què es queda a casa prenent el sol al balcó?

2008-12-09T00:48:00.003+01:00

Divendres passat Ells van anar a la fira mitjaval de Vic.

No van tornar a casa fins el vespre, el que vol dir que es deurien pasar tot el dia caminant entre les parades sense deixar de menjar tot d'embotits i formatges que els anaven donant a provar.

A mi el formatge no (es cosa de ratolins això), però deixar sobre el marbre de la cuina uns fuets, i llongaisses i esperar que jo no els hi clavés queixalada és patir una miqueta d'ingenu, oi?

2008-12-04T00:36:00.000+01:00

Pel que sebla avui té cotxe nou.

Realment l'esser humà (més ells que elles) és molt simple. Tinguin l'edat que tinguin -Ell ronda la quarentena- semblen nens petits que es dediquen a veure qui té el juguet més gran, el que fa més soroll,...

Quan ha arrivat a casa amb les claus del cotxe nou se les ha estat mirant una bona estona amb cara d'orgull. Com si les hagues parides ell mateix!!!

El nen ja té un juguet nou.

Juguet que li mantindrà la il.lusió durant uns dies i que fara que no es fixi amb res més.
Quan la il.lusió s'esborra els homes sembla que facin una cursa cap a la següent per tal de donar una mena de sentit a la seva vida.

Com si no fos prou la il.lusió de sentir-se viu i de saber que qui t'estimes és feliç.

El seté cel - Jaume Sisa

2008-12-03T23:54:00.001+01:00

2008-12-02T21:26:00.003+01:00

Innocents, innocents, innocents
Som una colla d'innocents
Ens foten la cartera
Ens enreden
I ens diuen que el blanc és negre
I el negre blanc
I tots contents i enganyats...

Jo no diria pas que JAUME SISA és un cantautor galàctic, més haviat és...el GRAN mestre Galàctic.

Passar una bona estona sentint qualsevol disc del mestre és retrovar el que hagis pogut perdre en algún moment, és fer que no només tu cantis amb les seves melodies, sino que ho faci TOT el teu cos, és...un plaer indescriptible.

2008-12-01T20:20:00.000+01:00

Passar-se tota la tarda mandrejant davant de l'estufa, amb aquella caloreta que fa que et faci mandra moure't, fins i tot per anar a veure un glop d'aigua.
I si a sobre a fora, al carrer, plou....
Ooh! quin plaer!!!

2008-11-26T22:11:00.006+01:00

Si en som de fredolics Isenyora i jo !!!

A ella li agrada jeure a quatre ditets de l'estufa, mirant-la fixament -no vagi a ser que s'escapi i la deixi sense la seva escalfor.
A mi, en canvi, m'agrada arraulir-me dins del llit.
Sota el nordic.
Als peus del llit o a mitja alçada.
L'important és estar ben tapat per tots costats, posició que no abandono ni que Ell hagi fet la seva aparició tardana despres de la feina.
Si per algun motiu no puc accedir al dormitori,...cap problema, la funda del sofa fa la mateixa funció.

Per la nit, en canvi la meva postura canvia, (Isenyora canvia l'estufa elèctrica per una de natural i s'estarrufa sobre les cames d'Ell) dormo tot cofoi a la punta del llit on els moviments nocturns d'Ell no em molestin.

Jo necesito PAU per dormir

2008-11-12T21:17:00.002+01:00

Crec, sincerament, que el que pot mantenir una ment jove no són només els anys que un té, sino més aviat el tenir-la el més ocupada posible.
L'altre dia vaig sentir a la radio (mentre Ell es dutxa la posa, no us pensesiu pas que també escolto radio mentre no hi és) un home que explicava que té (pel que semblava) una enfermetat incurable, i no li quedava pas gaire temps per aprofitar. Es per això que va decidir que, a part de sentir-se i fer sentir a la persona que tenia al costat més positiva dins del dolent que el passava, a part d'això, doncs, volia i estava disposat a aprendre alguna cosa nova cada dia.

Ja sé que potser direu que és una tonteria, però ho vaig trovar molt encertat i és per això que des d'aquell dia jo intento fer el mateix i apendre alguna cosa cada dia.

M'he adonat, però que moltes persones ja practiquen aquesta màxima i intenten descobrir llocs nous, coneixer costums nous,... però pel que es veu és més creible o si més no queda "millor" coneixer les costums d'una tribu d'aborigens de l'Africa central que no pas els costums del poble del costat.
Si, ja sé que em direu, que al poble del costat sempre i podrem anar, però a Tanganica per exemple no si pot anar pas cada dia. En això estem d'acord, tot i que no negarem que amb aquesta excusa (per que és una excusa) no coneixem els pobles dels voltants.

Proposo a tots els que puguin llegir això que intentem fer cada dia el que es va proposar fer el convidat radiofònic i, a part d'això, també fer un esforç (un cap de setmana dona per visitar pobles i llocs molt més propers, i molt més diferents del que ens pensem) per coneixer les belleses (que segur que n'hi ha moltes) del nostre voltant.

2008-10-28T09:40:00.002+01:00

Plou.
De fet ja es això, la tardor ja ho porta. Comença a refrescar, plou més,...
Encara que semblin dies més tristos, jo crec que són dies que fan pensar. De tant en tant ja va bé gaudir d'un o dos dies per pensar si tot el que estem fent és realment el que volem fer.

2008-10-27T23:50:00.000+01:00

Fa força temps que no volto per internet ja que Ell a tingut, pel que sembla, el que s'en diu "problemes a la feina".
Aquests "problemes" han fet que hagi passat força temps vaguerejant per la casa.
Ha estat en aquests dies que m'he pogut adonar de la importància de les dites catalanes.
Coneixeu aquella que diu: "Qui no té feina el gat pentina"?
Mai havia estat tant reclenxinat!!!

2008-10-25T21:33:00.002+02:00

Si, ja ho sé.
Tan difícil és entendre que no vull, que no m'agrada, i que cada cop l'hi ho posaré més difícil?
Ja sé que en teoria és pel meu bé.

No, no m'agraden les pastilles ni qualsevol remei de veterinari.
De fet,...no m'agraden els veterinaris

2008-09-05T13:16:00.002+02:00

Clars, amb molta llum. Planta, força planta. De plàstic però que sigui ben verda i maca.
Temperatura perfecta. Ni molta calor, ni molt fred.
Cadires perfectament ergonòmiques, una mica incomodes si t'hi passes més de mitja hora, però ergonòmiques. Parets i terres amb tons molt clars, com les cadires.
Tot perfectament estudiat per donar sensació de pau, calma, tranquilitat.
Tot per no fer-te recordar que ets al metge. Un lloc on si hi vas és per que no tot està en pau, calma, o tranquilitat.

2008-07-04T21:23:00.002+02:00

Projecte Gran Simi.
Una gran idea, pero...s'em plantegen algunes preguntes.
Dret a la vida
Dret a la NO tortura
Dret a la llibertat

Els humans han hagut d'escriureu?
Ha de ser aprovat per les seves lleis per que una cosa com aquesta sigui portada a terme?, es que fins ara era legal torurar als simis?
Com he dit moltes vegades em sorpren molt que a aquesta alçada de la pel.licula l'home sigui l'esser més "desenvolupat".
Si tenen alguna cosa bona els homes són les dites anomenades populars:

"Tal faràs tal trovaràs"

I a titol personal....els altres animals en quedem exclosos d'aquestes lleis!!!!

2008-05-25T23:20:00.001+02:00

Seques amb butifarra, gates de porc amb sanfaina, pit d'ànec amb platan, verdures a la brasa, costelles de xai, xoricets fregits, bistec a la planxa amb salsa de soja, patates al caliu, pebrots farcits amb carn picada i verduretes, risotto amb pollastre al cava, lasagna, remenat d'alls tendres, carpaccio de tonyina amb formatge de cabra, rap a la meniere, musclos a la marinera, calamars farcits. I de postre: gelat de iogurt amb fruits vermells, sorbet de llimona, fruites variades, crema cremada. Un xarrup d'aiguardent per tirar avall.
I nosaltres?
Pinso, nosaltres pinso

2008-03-26T21:35:00.003+01:00

Diumenge, 17:30
La Mishi ja no hi és.
Tots ens em despedit com hem sabut. Ella i la Tina amb moixaines i escalfor durant el dia.
Isenyora sense afalacs, però amb escalfor durant la nit.
Jo amb un petó.
Ell no s'ha pogut despedir.
Tot i que cada cop estava més dèbil, demostrava el seu caracter i la seva tossuderia en tot moment intentant aixecar-se per passejar.
Ara a beure aigua, ara al balcó.
Suposo que és normal que ara recordem més els seus ultims moments, però de mica en mica anirem recordant com la seguia demanat-li menjar cada mati al despertar-se. Com, tot i posar-la sobre al llit a l'hora d'anar a dormir ella esperava discretament a que tothom ja estigues dormit per baixar-ne -al llit hi havia massa gent i masa moviment. Com s'esperava pacientment a que jo anés a beure o menjar per agafar el lloc de dormir que moments abans jo li havia furtat. Com ens bufava cada cop que ens acostavem, però anava a pendre el sol al pati amb nosaltres encara que el lloc fos massa petit per tres.
Amb una simetria quasi perfecte, i amb un posat de gran senyora es passejava per casa bufant-nos -cada cop amb menys ganes- quan ens creuavem, el que portava que de tant en tant hi hagués alguna trifulca amb Isenyora -molt més joveneta i amb més malícia. Sempre he intentat no posar-me al mig d'aquestes discusions, quan ho he fet n'he sortit escaldat.
Mishi era una gata molt discreta i molt més carinyosa del que semblava, cosa que li podies veure a la cara si la miraves als ulls.
Diumenge, 17:31
Ja et trobem a faltar

2008-03-04T20:46:00.004+01:00

La nostra amiga Mishi ha hagut d'anar al veterinari.
Tot i que al principi no li queiem pas gaire bé a força d'atabalar-la ara em sembla que quan ens veu ens busca perque trova a faltar que la perseguim i la burxem.
Una cosa que em distreu molt és veure com dorm i aconseguir que es desperti de mala lluna a base de donar-li, per exemple, copets a les potes. Llavors em persegueix i m'esbronca de mala gana. El que passa, però, és que Isenyora és una mica gelosa i quan veu que ella em persegueix se li planta al davant amb ganes de gresca tot i que Mishi té força més edat i experiència de "combat" que ella.
Resultat de la trifulca? jo haig de buscar alguna altra cosa per distreure'm, Mishi ha de tornar a agafar el son i Isenyora no pot dormir per no perdre-la de vista.
No és extrany que totes dues acavin amb alguna que altre esgarrepadeta.
Res greu.
Aquests dies ens posem a dormir on ella dorm quan ve per veure si de sobte apareix per "atacar-nos" i defensar el que representa que és seu, però no. No ho defensa.
No hi és.
La trovem a faltar.

2008-02-20T00:01:00.002+01:00

A Ell li sona el despertador -que no saben despertar-se sols que ho ha de fer una màquina per ells?- prop de les sis del mati.
És molt relaxant despertar-se de matinada, tot just una horeta abans que Ell, o mitja si la nit ha estat bona, i dedicar aquest temps que et queda abans que es llevi a fer-li saber que nosaltres ja estem desperts!!
Es comença per un lleuger passeig per sobre d'Ell.
Ara amunt, ara avall, un costat, ara a l'altre.
Seguidament pots optar per rascar una porta suau però continuadament, o jugar sense esma amb alguna cosa petita com una moneda, el tap d'una ampolla, una figureta que té Ell a les estanteries...
Quan algun dia a aquetes alçades encara no ens ha fet saber que ja esta despert, passem a la fase més dura: perseguir-nos tots dos a correcuita per tot el pis finalitzant les carreres, evidentment, sobre el llit.
Això porta irrevocablement a un despertar brusc i no gaire amical.
Si, ja se que direu, que no està bé.
Proveu-ho algun dia.
És molt relaxant

2008-02-11T22:54:00.000+01:00

En tots els anys que fa que compartim la vida amb Ell hi ha una cosa que hores d'ara encara ens maravella.
Com pot ser que quan arriva a casa i després de cuidar-se del nostre benestar -recordeu que Ell "és l'amo"- es quedi tant envadalit mirant la televisió?
Suposo que l'única resposta és que està tan preocupat en com dormen, com viuen, i com mengen els "famosos" que s'oblida de com no menja, com no dorm, i com no viu Ell.

2008-01-27T14:20:00.001+01:00

Una de les poques coses que els homes poden estar orgullosos és el fet de poder crear i interpretar música. Si, ja sé que n'hi ha de molts tipus i que no tota és bona, però he descobert que cada un dels estils diferents pot servir -almenys a mi em serveix- per cada un dels estats d'ànim que tenim a la vida.
Per la meva part tinc la gran sort que a Ell li agrada molt la música i a casa sempre està sonant alguna cosa. Recentment he pugut descobrir la canço d'amor més bonica que he sentit mai.

2008-01-23T21:52:00.000+01:00

Sortir al balcó i passar-me hores observant el carrer mentre el sol t'escalfa els ossos n'és una de les millor aficions que tinc.
Observant-los m'he adonat que accelerat és l'estat natural dels homes. Mentre van pel carrer no van ràpids, van accelerats. Constantment miren el rellotge, sempre fan tard.
De tant en tant si que trobo algú que passeja, però sembla que ho faci amb un petit sentiment de culpa i per compensar-lo mira el rellotge, o el telèfon mòvil que porta a sobre no vagi a ser que algú vulgui parlar i no el trobi.
Desconectar i disfrutar dels petits moments de serenor és una cosa dificil de conseguir.

2008-01-22T02:20:00.001+01:00

Em sembla, tot llegint aquest blog, que encara no us he presentat amb qui comparteixo la vida, oi?
A casa en aquest moment som tres. Per una banda estem la Isenyora i jo a qui després de passar-se tres dies buscant-me un nom en va trovar un de curt, sencill i directe, Doctorlivingstonesuposo. Per l'altra banda està Ell que hores d'ara encara es pensa que n'és l'amo. Pobret.
Deixeu-me que us expliqui com ho veiem Isenyora i jo...Nosaltres ens passem el dia jugant a perseguir-nos, prenent el sol que totes les tardes entra pel seu dormitori, dormint, i ara fins i tot passejant per internet mentre Ell és a La Feina.
Ell surt sempre corrents de casa per que fa tard, tot i que es lleva amb força temps. Arriva tard a casa amb el temps just per donar-nos el sopar, netejar-nos la sorra, desembullar-nos i per acavar tirar-se al sofa quedant-se dormit als deu minuts.
Com us he dit encara es pensa que Ell és l'amo de la casa.

2008-01-09T22:28:00.000+01:00

Avui donava voltes a com escriure tota una disertació de que és pels homes la religió, i de com aquest autoengany fa que alguns d'ells acceptin algunes coses que d'altra manera no acceptarien mai.
Tots els animals sabem que en algun moment o altre ens ha d'arrivar l'hora que morim, i aixó l'únic que portarà és que l'energia que ens pugui quedar al cos passi a la terra -ja que no hi ha res que desaparegui, tot es transforma. Un cop arrivats a aquest punt per cada un de nosaltres s'ha acavat. Res més. Sense pors ni esperances. Això és una cosa que fins i tot el peix que Ell va tenir una temporada i que li va posar de nom Robert -ja veus tu quin nom per un peix- doncs deia, que fins i tot en Robert ho sabia això. Però no. Ells no.
Els homes els costa molt d'entendre que un cop s'ha acavat, s'ha acavat, i és per això que les diferent cultures s'han d'inventar alguna cosa que els faci creure que tot el que ells fan té algun sentit i que tot està guiat per una "força superior".
Al meu entendre el fet de tenir una capacitat mental -suposadament- superior a la resta d'animals els fa creure que ells si que estan aqui per algun motiu, i que alguna "força superior" els ha creat -no us ho perdeu es pensen que algú els ha creat- com a l'unic animal digne de la seva benvolència o alguna cosa semblant.
És una cosa que em costa molt d'entendre. I a la Isenyora més encara -és molt més jove que jo.
Doncs com us he dit estava intentant posa en clar les idees per poder-les plasmar mentre anava "passejant" per internet i he trovat una pagina dedicada exclusivament a les ungles postisses.
No m'ho podia creure.
Ungles falses?
...
Si els ha costat milers d'anys apendre a menjar sense tocar els aliments amb els dits....Per que les ungles falses?
És que...
No se que puc dir...
A alguns gats els treuen les ungles per que no puguin esgarrepar... i ells s'en posen de falses?
Només algú amb capacitat mental superior i la benevolència de l'esser suprem tindria una idea com aquesta.

2008-01-08T23:22:00.000+01:00

Ja fa uns dies que Ell esta nerviós. El noto facilment alterable. Es posa a la defensiva amb tothom, fins i tot amb mi amb qui normalment és afectuós.

Cada dia de bon matí ens despertem suaument, esmorzem i mentre ell marxa a un lloc que de mala gana anomena La Feina jo vaig mandrejant per la casa, prenc el sol a la terrassa, tiro les monedes que Ell desa sobre la taula sense saber ben bé per que ho faig, jugo amb la Isenyora l'altra gata de la casa,...

Però com ja he dit fa uns dies que la cosa a canviat. Pel que sembla algú anomenat Nadal el fa posar malcarat i pesarós, mentre que -encara no he descobert per què ho fa- posa bona cara a tothom que arriva a casa a dinar o sopar, i això passa força sovint últimament. Costa d'entendre.